aneolus's review: "Ed Strosser i Michael Prince, dos aficionats a la història (tal i com ens explica la contraportada del llibre), que un dia van decidir plasmar els seus coneixements sobre història militar, destacant els episodis més absurds (si ja de per sí la guerra és prou absurda) dels conflictes militars i/o bèl·lics.
El llibre ens parla no dels desastres de la guerra, sinó d'importants episodis i militars que pèssimament preparats han portat certs conflictes bèl·lics al desastre, i als soldats que hi participaren a fer en molts moments el ridícul o a l'absurditat (si és que la guerra militar ja no és en sí mateixa una absurditat). Tot amb un to bastant irònic, oferint una breu introducció als moments històrics per després desgranar-ne les incompetitivitats.
En els primers episodis s'explica la historia de Valente (mitjans del s. IV dC), emperador de l'imperi romà oriental, germà de Valentiniano. El qual gairebé no havia obtingut instrucció militar, i que abans de ser nomenat emperador es dedicava a fer de camperol.
Després surt també la Quarta Creuada. Que acabà amb el saqueig i arrasament de Constantinoble. I com el balanç de la quarta creuada fou desastrós, no només no s'havia arribat a lluitar contra l'”infidel” (no es lluità contra cap exèrcit musulmà) sinó que pel camí se saquejaren 2 ciutats cristianes gregues i s'eliminaren consecutivament 6 emperadors bizantins. Inocenci III hagué d'assistir al gran Cisma entre ortodoxos grecs i el cristianisme romà catòlic (que ni el perdó pronunciat per Joan Pau II al s. XX resoldria).
Després ja comencem a trobar-nos episodis més “moderns”. Com la invasió de Rússia per part dels EEUU al 1918, en un intent de derrocar el govern de Lenin. Però que degut a la poca previsió, i a acabar bloquejats entre cossaks i bolxevics, a més de tropes americanes més aficionades als bordells que a controlar el territori, acabarà portant al general William S. Graves a una retirada ràpida, i a que els EEUU oblidessin aquest episodi ràpidament.
O com al 1983, a Granada, una minúscula illa del Carib. El general Bisop hi establí un govern comunista, però tan minúscul que a vegades era oblidat fins i tot per la pròpia població. Fins el dia que l'aliança comunista acorda situar a l'illa una pista d'aeroport, Ronald Reagan tem possibles atacs aeris, rearma la CIA (desprestigiada després de la guerra d'Afganistan, entre d'altres situacions) i s'inicia la batalla. Una guerra poc aparatosa, que malgrat tot serví a Reagan per guanyar encara més fama.
I també episodis contemporanis com el del cop d'Estat contra Gorbatxov a l'agost de 1991, protagonitzat per militars soviètics militars de la línia URSS més dura. Els quals oblidaren el popular Yeltsin i aquest ho aprofitaria guanyant el "favor" de la població i desmuntant la URSS.
És un llibre força amè, sobretot entretingut i divertit en certs moments, ja que traspua la ironia en moltes de les pàgines del llibre i això fa que per molt carregosos que encara siguin alguns episodis del llibre, no desisteixis de seguir llegint.
Personalment crec que haurien pogut ja ampliar-ho perquè concretament la vida del Boris Yeltsin hauria donat per molt, i molts dels episodis bèl·lics actuals encara molt més, però vaja, conformem-nos amb el que se'ns ofereix. A més, just al final de cada capítol se'ns fa un mini-resum de com van anar les coses després de l'episodi narrat i s'acostuma (si es pot) a indicar com està actualment la situació.
Tampoc podem retreure gaire, ja que es fa un repàs de la història força ampli i amè, passant des de la Història Antiga a la més Moderna, fins arribar a la Contemporània. Es pot seguir bastant sense caure en el desànim (hi ha capítols feixucs, però estan ben intercalats amb d'altres que et fan riure una bona estona).
Com a sensació final, un es queda amb el pensament que un cop finalitzat el treball, un no pot més que sentir un cert dol per tots els que van haver de patir situacions funestes, resultat de decisions estúpides, ordenades per personatges mancats d'enteniment.
Un llibre recomanat per aquells/es qui estan cansats/des d'escoltar les glòries militars, les "gratificacions" de la guerra. I pels qui volen conèixer què passa quan la incompetència dirigeix un conflicte."Barcelona : Ediciones B, 2009
aneolus's review: "El llibre ens intenta aproximar a com hem d'entendre la ciència, incidint en quin sentit hem de donar a l'epistemologia.
Primerament ens vol aproximar a la ciència aclarint-nos diversos conceptes: investigació científica (pròpia de la ciència), investigació metafísica (epistemològica – comprendre la globalitat de la ciència), investigació paracientífica (paraciències com la parapsicologia), investigació acientífica (on hi englobaríem l'art i que no pretén un coneixement objectiu principalment), investigació pseudocientífica (les <i>-màncies</i>),...
Més endavant ens proposa diverses reflexions d'autors com la d'Eco (1982), el qual ens parla que la “<i>investigació científica ha de versar sobre un objecte (físic o intel·lectual) recognoscible i definit de tal manera que també sigui recognoscible per als altres</i>” i també que la realitat no canvia, sinó que és la nostra percepció la que varia.
Per continuar oferint-nos una sèrie de premisses: La ciència ens ha aparegut en els últims segles com a forma d'adaptació dels homínids al món actual. Aparegué per atzar i no per via divina, per acabar formant part del coneixement humà. I si no és per interessos mesquins, la ciència ha de ser accessible a la humanitat. Si no és així es torna elitista i acabarà perdent el sentit per a la humanitat.
La ciència sempre estarà condicionada per la societat i sobretot per l'autoritat, pels valors i per les costums. Al igual que per als humans, tot es dóna en el marc de la història, fins al punt que el nostre coneixement n'és una representació.
La ciència ha pogut imposar la seva lògica en la mesura que els científics han estat capaços d'explicar-ne els beneficis.
Tenim també en el llibre un petit resum exemplificador del debat entre creacionisme i evolucionisme. Donant-nos les claus de perquè aquest debat no és assumible ara, pel fet que no podríem considerar ja el creacionisme com una teoria al mateix nivell (científic) que l'evolucionisme.
Peró tampoc hem de considerar que la ciència ens doni la veritat o la realitat, ja que “<i>el món percebut és el resultat de dos factors: el nostre aparell sensorial i el món exterior</i>”. I “<i>el món pensat és també resultant de dos factors pel cap baix: el nostre sistema conceptual i el món real</i>”.
Seguidament ens analitza diversos debats, com el del mètode inductiu o el deductiu, ciència normal i paradigma,... també sobre quin mètode científic pot aportar-nos una millor guia als investigadors sobre com actuar davant el plantejament de teories o de suposats descobriments (no ho acaba de definir gaire el llibre),... les hipòtesis, models de categories, experimentació,... I un grapat més de conceptes. Un apartat bastant més dens que tot el contingut anterior del llibre, i que tampoc acaba de deixar gaire clar què vol aportar al lector.
Per acabar, una cosa ens volen deixar clara Eudald Carbonell i Policarp Hortolà, i és que els homínids es van humanitzar amb la ciència. I que la desconfiança envers el ràpid avenç d'aquesta, el podríem atribuir més a certes “malalties" que l'afecten (el cinisme, la supèrbia, l'arrogància,... de certs científics) que no pas a la pròpia ciència, la qual ha d'estar al servei de la societat (una ciència més social?)."
aneolus's review: "L'argument està protagonitzat per Maria, i el seu company Miquel, els quals es veuran immersos en una missió que es basarà en una relíquia sagrada relacionada amb els orígens del cristianisme.
Malgrat l'excusa sigui Gaudí i una ordre religiosa anomenada Els set cavallers de Moirà, trobem com la trama està ambientada tant en l'època del pistolerisme i la Setmana Tràgica, com també en l'actual (concretament l'any 2006) en la qual trobarem a la Maria i al Miquel.
El relat està força ple d'endevinalles, enginys, i trencaclosques, una mica simples, però bastant efectius. Intrigues històriques, però també polítiques, o artístiques.
En resum, un llibre força distret i fàcil de llegir, no gaire presumptuós i que aporta (o almenys ho sembla) varis punts de vista i opinions al voltant tant de l'obra de Gaudí com del seu simbolisme."
aneolus's review: "Simplement me n'esperava més. Potser si l'haguéssim llegit d'adolescent ens hauríem vist molt més influenciats pel que s'hi explica, però no va ser així.
Amb el temps me n'he adonat que no vaig ser pas l'únic a qui va decepcionar aquest llibre. Potser la gran fama que té li fa més mal que bé."
aneolus's review: "Un bona recopilació de gran part dels mites més recurrents de la mitologia grega, des de la creació, passant pels déus, herois,... Explicats amb l'ajuda de fragments de les obres "originals", i sobretot amb un extens índex de noms per trobar fàcilment en quins mites surt cada nom, a més de l'índex amb els títols dels principals episodis mítics."